Closques de coco esclafades! Em demanen de dirigir els Pastorets de Calaf. Tant tranquil·la que ara dormía…
Els Pastorets de Calaf els havia vist de petita i m’havien semblat un espectacle col·losal, amb més foc i més dimonis que cap altre que hagués vist mai.
M’ho rumio una mica i decideixo que sí, que intentaré posar-me al capdavant d’aquest transatlantic i que hi intentaré deixar-hi el meu granet de sorra. Però no estic sola, la gent que fa els Pastorets de Calaf, els de darrera l’escenari i els de davant, són autèntics professionals, tot funciona i tothom sap el que es fa, d’aquella manera que dóna l’experiència i l’amor per aquesta tradició.
Em pregunto per què són vigents els Pastorets , i em responc que perquè la gent está junta, s’ho passa bé junta, i perquè , finalment, t’emociones, rius i t’espantes com quan encara eres un infant.
Així doncs, estic molt contenta d’haver acceptat el repte i espero posar-hi també tota la experiencia i tot l’amor per seguir fent dels Pastorets de Calaf, els més grans de Catalunya.
Comença el somni…